FEDERACIÓ DE MOVIMENTS DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA

PROFESSIONALITZACIÓ DE LA DIRECCIÓ AL CENTRES EDUCATIUS

2012-02-13T03:18:00.000-08:00

La clau d'aquest tema és el model de govern, de participació en la gestió, de mecanismes de decisió d’un centre educatiu. El que podríem anomenar LA GOVERNANÇA del centre educatiu recolzada en la legitimitat democràtica. I això és el que defineix de veritat un model de direcció.

No és fàcil trobar candidats per a aquesta difícil tasca que és la direcció dels centres educatius. En el cas dels centres públics, a més, s’afegeix la coincidència d’una complicada doble representació: el director – o la directora – és el màxim representant de l’escola davant de famílies, entitats i administracions externes a l’escola, però també és la representació del titular – és a dir, la Generalitat – de cara endins: davant de l'alumnat, les famílies que hi porten els fills i filles, davant dels professionals que hi treballen… Un complicat doble paper. Que no és fàcil ho demostra el fet que un percentatge important d’aquests centres tenen els directors i o directores nomenats per l’administració i no escollits pels representants de cada centre, perquè no s’hi ha presentat ningú. I, per fer el càrrec més atractiu, el decret posa sobre la taula un seguit de mesures que poden resultar llamineres a segons qui. L’establiment d’una categoria superior anomenada “direcció professional docent” i la consideració d’autoritat pública, la consolidació d’uns complements retributius en funció dels anys que s’ha exercit la direcció, la possibilitat de deixar de donar classe amb alumnes, la possibilitat d’arribar a la direcció d’un centre sense haver de presentar i defensar un projecte de direcció, … Tot plegat, unes condicions que - en alguns casos excepcionals - poden ser interessants però que, aplicats de forma generalitzada, podrien fer canviar molt el model de direcció democràtica i arrelada al projecte educatiu d’un centre.

Crear una categoria superior que “alliberi” els que han sigut directors de tornar a la docència i de relacionar-se amb els companys i companyes d’un centre d’igual a igual crec que és exercici innecessari. És cert que hi ha vegades en què s’han d’adoptar decisions arbitrant entre companys; però si les decisions responen a un parer compartit (per l’equip directiu, per l’equip de coordinació pedagògica, per l’equip de professors, pel consell escolar, …) no hi ha d’haver cap problema en assumir el paper de representant de l’opinió i dels drets col·lectius de la comunitat educativa d’aquell centre a l’hora de prendre-les. Més ben dit; aquest és el sentit democràtic d’aquest càrrec i l’autoritat real que representa i que li dóna autèntica legitimitat. Qui actua així, no ha de ser “rescatat” per ningú; ans al contrari, fa mèrits per ser reconegut per aquesta mateixa comunitat com a bon representant seu. Hi ha una autoritat millor?

El treball a l’escola és, fonamentalment, un treball amb persones. Començant pels i les alumnes. Per això, un director o directora no hauria de perdre mai el contacte amb aquests alumnes, no hauria de deixar mai de tenir “hores de classe”. Si no, quin seria el vincle d’aquest càrrec amb el que constitueix l’essència de la nostra feina? Quina legitimitat pot tenir davant dels que exerceixen la seva feina, sobretot, amb alumnes?

Pel sacrifici personal, social, temporal i familiar que – indiscutiblement, ni que sigui de forma parcial - comporta l’exercici de la direcció, potser no queda més remei que atorgar-li la condició d’autoritat pública, sobretot pensant en alguns incomodíssims casos amb persones adultes que no tenen clar el caràcter de servei públic que té una escola. I, potser, tampoc no està malament que es consolidin alguns beneficis un cop acabat el periode de direcció. Ara bé, qui millor pot saber si aquella persona ha complert bé amb les seves responsabilitats, ha defensat els interessos de tots i totes, i ha estat un bon representant de la comunitat educativa d’un centre són – precisament – els companys/es de feina, les famílies i l'alumnat als que ha servit. Per això, en l’avaluació de la feina feta com a director o directora (que dóna lloc a la consolidació d’aquests beneficis) no n’hi ha prou amb l’avaluació que es faci des de fora de l’escola; ha de ser igual de rellevant el que es valori des del mateix centre. I això sí que és important en el model de direcció que pot acabar-se imposant.

QUÈ VOL DIR SER MESTRE/A AVUI?

2012-01-29T04:32:00.000-08:00

Què vol dir ser mestre avui?

El compromís ètic del professorat a debat

Cicle de debats

De l’1 de febrer a l’11 d’abril de 2012

Debats per a reflexionar i per posar en valor la feina d'educar.

Hi ha una frase popular que diu que “un bon mestre, sota un
arbre fa escola”. És una dita de ressonància antiga, que avui sona

simplista, però que té la virtut de destacar la gran importància

que sempre ha tingut la qualitat humana, la saviesa i la implicació

personal dels mestres i professors en la tasca de formació

dels infants i joves, per damunt de consideracions de caire més

conjuntural, tècnic o infraestructural.

La feina del professorat sempre ha anat més enllà de la seva

funció fonamental de transmissió d’uns coneixements impartits

a les classes, perquè té una responsabilitat cabdal en la formació

integral de l’alumnat.

En un moment d’evolució i reptes constants en el món de l’educació,

l’emissió de la sèrie Mestres per part de TV3 i l’organització

en paral·lel del cicle de debats Què vol dir ser mestre avui?

El compromís ètic del professorat, a debat són una gran

oportunitat per parlar en veu alta dels valors de la tasca d’educar

i per suscitar un ampli procés de reflexió al si de la comunitat

educativa al voltant de la funció social del professorat i del seu

compromís ètic professional.

Aquest és l’objectiu d’aquests debats que us presentem, que

volen mobilitzar els mestres entorn dels valors de la seva identitat

professional i involucrar tots els agents que intervenen en la

tasca educativa. Un cicle que continua les reflexions plantejades

al document El compromís ètic del professorat, elaborat el

darrer any en un procés participatiu impulsat per la Federació de

Moviments de Renovació Pedagògica.

Cada dimecres, l’endemà de l’emissió d’un capítol de Mestres per

TV3, es farà un debat, en una ciutat diferent, per facilitar-ne la

màxima participació arreu del país, que també es podran seguir
en directe —de 6 a 8 h de la tarda— per Internet, des del blog

www.sermestreavui.cat, que en difondrà informació a través

de les xarxes socials. Us convidem a seguir-los i a participar-hi,

a fer-los ben vostres.

1. Barcelona

Dimecres 1 de febrer, de 18 a 20 h

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)

Carrer Montalegre, 5. Aula 1

PRESENTACIÓ DEL CICLE:

Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill,

Raül Manzano, president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRP) i Fúlvia Nicolás, directora de la sèrie Mestres de TV3
Qué vol dir ser mestre avui?

Diàleg al voltant de la funció social dels professionals de l’educació entre Jaume Cela, mestre i Mònica Terribas, periodista, directora de TV3

2.Tortosa

Dimecres 8 de febrer, de 18 a 20 h

Aula Magna de la Universitat Rovira i Virgili

Campus Terres de l’Ebre. Av. Remolins, 13-15

On és l’èxit i on és el fracàs educatiu, i de qui?

Joan Manuel del Pozo, professor de filosofia de la Universitat de Girona,
Santi Llorens, professor de l’IES Celestí Bellera de Granollers i
Consol Sagrera, membre del MRP Terres de l'Ebre de la FMRP

3. Manresa

Dimecres 15 de febrer, de 18 a 20 h

Sala d’actes de la Fundació Universitària del Bages

Av. Universitària, 4-6

Quins són els límits que faciliten la convivència a l'aula?

Maria Jesús Comellas, doctora en psicologia,

Joan Girbau, professor de l’IES Eugeni Xammar de l’Ametlla del Vallès i

Assumpta Pla, membre del Col·lectiu de Docents del Bages e la FMRP

4. Lleida

Dimecres 22 de febrer, de 18 a 20 h

Sala de juntes de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UdL.

Campus de Cappont. Av. de l’Estudi General, 4

Com potenciar el gust per aprendre?

Joan Domènech, director de l’Escola Fructuós Gelabert de Barcelona,

Carme Alemany, cap d’estudis de l’escola El Roure Gros de Santa Eulàlia de Riuprimer i

Judit Surroca, membre del Moviment d'Innovació Educativa de Lleida

5. Mataró

Dimecres 29 de febrer, de 18 a 20 h

TecnoCampus Mataró-Maresme

Av. Ernest Lluch, 32

Com compartir la responsabilitat educativa escola-família?

Carles Capdevila, periodista, director del diari Ara,

Sunta Sogas, exdirectora de l’escola El Sagrer de Barcelona i

Ricard Aymerich, membre del Moviment Educatiu del Maresme de la FMRP

6. Reus

Dimecres 7 de març, de 18 a 20 h

Sala d’actes del Centre de Lectura de Reus

Carrer Major, 15

Com entendre i gestionar la diversitat multicultural i la interculturalitat?

Marta Casas Castañé, antropòloga,

Pep Gratacós, professor i tutor de l’aula d’acollida de l’Institut Pere Alsius de Banyoles i Cristina Vadillo, membre del MRP del Baix Penedès de la FMRP

7. Girona

Dimecres 14 de març, de 18 a 20 h

EspaiCaixa

Plaça Poeta Eduard Marquina, 10

Quins lideratges cal promoure en el professorat i l’alumnat?

Àngel Castiñeira, doctor en filosofia i ciències socials, director de la càtedra de lideratges d’ESADE,

Josep M. Esteve, director de l’escola Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d’Anoia,

Albert Quintana, professor de secundària i vicepresident de la Fundació SER.GI i

Rosa Gibert, del Grup de Mestres del Ripollès de la FMRP.

8. Igualada

Dimecres 21 de març, de 18 a 20 h

Museu de la pell d’Igualada i comarcal de l’Anoia

Carrer Dr. Joan Mercader, s/n

Com s’ha d’implicar el professional en la tasca educativa del centre?

Miquel Martínez, catedràtic de teoria de l’educació de la Universitat de Barcelona,

Jordi Ibañez, director de l’IES Eduard Fontserè de l’Hospitalet de Llobregat i

Carme Aloy Membre del Grup de Mestres de l'Anoia de la FMRP.

9. Seu d’Urgell

Dimecres 28 de març, de 18 a 20 h

Capella de la Immaculada. Centre Cultural Les Monges Plaça de les Monges, 2

Com es pot treure el millor de cadascú?

Jordi Carmona, director de l’Escola Garbí Pere Vergés d’Esplugues de Llobregat,

Núria Rodríguez, mestra de l’escola Fructuós Gelabert de Barcelona i

Pepita Ramèntol, del Grup de Mestres de l'Alt Urgell / Cerdanya de la FMRP.

10. Vic

Dimecres 11 d’abril, de 18 a 20 h

Aula Magna de la UVIC

Campus Torre dels Frares. Carrer de la Laura, s/n

A l’escola s’educa o s’ensenya?

Salvador Cardús, sociòleg i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona,

Assumpta Duran, directora de l’escola de Borredà i

Ramon Sitjà, membre del Grup de Mestres d’Osona de la FMRP

Debats moderats per Vicenç Relats, periodista

LES RETALLADES A EDUCACIÓ

2012-01-27T07:36:00.000-08:00

Finalment aquesta setmana s'han presentat els pressupostos del Departament d'Ensenyament al Parlament de Catalunya. Novament veiem que hi ha una reducció que s'afegeix a la de l'any passat. Cal preguntar-se com afectaran aquestes retallades a tots els infants i joves que aprenen als nostres centres educatius? La situació és especialment preocupant perquè any rere any veiem com s'incrementa el nombre de matriculacions i les xifres dels pressupostos van baixant. Aquestes generacions d'alumnes més joves són les que han d'aprendre acompanyats del món digital, de l'ensenyança personalitzada, etc elements esencial per l'equitat i que necessiten d'una inversió decidida. Com serà possible amb un pressupost cada vegada més minso?

Ja vam expressar conjuntament amb la comunitat educativa els dos últims anys que l'educació és la millor via per sortir de la crisi econòmica, la via de les retallades té el seriós risc d'afectar a la qualitat que necessita el nostre sistema educatiu. Estem en moments delicats socialment i, fa faltar resaltar el valor educatiu de l'educació infantil de primer cicle que es veu afectada especialemnt, una edat important per al desenvolupament de la infància i per a la detecció precoç de necessitats. L'educació infantil i, en general tota l'obligatòria i postobligatòria necessita unes ràtios i uns recursos humans i materials adequats per poder atendre les necessitats de l'alumnat, el professorat requereix temps de preparació, coordinació i recursos formatius per poder desenvolupar la seva tasca. Els centres educatius han de tenir prou pressupost per poder fer front a les seves despeses de funcionament. Cal que es promogui l'equitat i es pugui dotar d'ajuts a l'alumnat de les famílies que més ho necessiten. En definitiva cal estar molt amatents perquè no es poden creuar les línies vermelles que afectin la qualitat del sistema. Creiem i hem expressat la necessitat d'un compromís professional, però ha d'anar acompanyat d'un compromís social, i també d'un compromís polític dels Governs i les administracions envers l'educació.

ENGUANY FEM VINT-I-CINC ANYS!!! PETITA HISTÒRIA DE LA FEDERACIÓ DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA

2011-11-28T13:51:00.000-08:00

Ara que ja esta a punt d'acabar l'any 2011, volem recordar una mica la història de la Renovació Pedagògica als anys que va començar a caminar la democràcia al nostre país i el naixement de la Federació dels MRP de Catalunya.

Va ser el novembre de 1983 (Roses) quan es va dur a terme les Primeres Jornades de MRP de Catalunya, fou la culminació d'un llarg procés de reflexió comuna i d'una voluntat d'aconseguir l'homologació de principis i d'objectius dels vint-i-dos moviments de mestres que s'havien anat reunint des de la tardor del 1981, però també es volia analitzar la realitat de l'ensenyament a Catalunya. Per debatre al voltant d'aquests eixos es van presenta quatre ponències: característiques i objectius dels Moviments de Mestres, principals problemes de l'escola per a la Renovació, el català en el sistema d'ensenyament del Principat: una segona llengua estrangera? i relació dels Moviments de Renovació Pedagògica amb les diferents administracions.

L'any clau per la Federació fou el 1986 durant el mes de març es va fer oficial la fundació de la Federació de MRP de Catalunya, els quals es manifestaven com a entitats autònomes i independents de qualsevol institució pública o privada, vinculades a un territori. Això va succeir durant les II Jornades de MRP de Catalunya a Lleida, d'on va surgir el document de l'Escola Pública, al prefaci del qual podem trobar el següent paràgraf:
El document que aprovem en aquestes segones Jornades i el treball que hem elaborat han de tenir una continuïtat a partir de la formació de la Federació (...) El document a més més reivindica un model d'Escola Pública recolzada en un projecte educatiu i demana la millora del sistema educatiu d'aquells moments.
Als anys posteriors arribaria el Projecte de Zones Escolars per a l'Escola Rural al 1987, on es tractava de donar forma a tot un sector escolar, des de la visió dels i les professionals que hi treballaven a diari i coneixien d'aprop les seves característiques.
També van arribar les III Jornades de MRP a Catalunya durant l'any 1989 a Salou, el document que en va conclore les mateixes pretenia tancar el procés iniciat en el marc del I Seminari de Formació Curricular organitzat per la mateixa Federació, amb la intenció de trobar el nostre espai específic d'actuació que ens permetés, a la vegada, fer propostes al conjunt de la comunitat educativa.
Durant tots aquests anys la Federació ha continuat organitzant Jornades i Trobades de treball per debatre temes educatius amb MRP i ha anant donant suport a totes les seves actuacions. Ha crecut acollint els Àmbits, organitzacions no territorials però lligades a una temàtica educativa i altres Entitats que han considerat necessari vincular-s'hi.
En aquests últims anys (2009) la Federació ha organitzat un Seminari per plantejar la resposta al nou paradigma educatiu respecte del model professional, de centre i sistema educatiu que millor pot encarar els nous reptes actuals europeus. I serà aquest any 2011 quan es presenta a Vic el document "El compromís ètic del professorat" elaborat pels MRP, Àmbits i Entitats en les diferents Trobades territorials que s'han realitzat al llarg del curs per debatre sobre l'ètica dels i les professionals de l'educació.
Des de la Federació de MRPC pretenem conservar una part del caràcter utòpic que sempre ha mostrat la Renovació Pedagògica, però tenint els peus ben arrelats al terra, al territori català, per continuar treballant per l'educació de qualitat del nostre pais.

16es JORNADES DE L'ESCOLA RURAL

2011-10-17T02:47:00.000-07:00

L'ESCOLA QUE APRÈN

Aquest proper cap de setmana, divendres 21 i dissabte 22 d'octubre, s'organitzen les 16es Jornades d'Escola Rural (ER) amb el lema "L'escola que aprèn" a la ciutat de Càmbrils. Si vols venir a compartir els teus nèguits, experiències o il·lusions pots inscriure't al mateix web del Secretariat de l'ER àmbit de la FMRP de Catalunya.

Les jornades de l'Escola Rural es porten a terme cada dos anys i es celebren a diferents llocs del territori català. En aquesta ocasió els i les mestres que es trobaran a Cambrils tindran l'oportunitat de pensar, discutir i compartir les seves experiències al voltant de 5 eixos centrals:

1. Com gestionem l'aula? Amb la coordinació d'Àngels Geis: cal plantejar-nos com ens organitzem les aules, els diferents espais , els alumnes, ... des de la diversitat i l'autonomia per tal de què esdevinguin persones actives del seu aprenentatge. Tot això ho debatre'm a partir de l'anàlisi d'un cas real de Reggio Emilia.
2. Com aprenem? Amb la coordinació de David Vilalta: amb aquesta finalitat viurem una situació d'aprenentatge, des d'una visió social i constructivista. Posteriorment en farem anàlisi a partir de l'experiència personal, de les emocions i explicacions que ens faci venir al cor, al cap o al cos/ànima sencers.

3. I, una escola, què fa per aprendre? Amb la coordinació d'Assumpta Duran: a partir i mitjançant d'una activitat de simulació i el contrast d'algunes experiències reeixides, reflexionarem i debatrem sobre les possibilitats que tenim al nostre abast, com a grup, per avançar en la recerca de noves formes de formació, relació i treball. L'aprenentatge com a eix vertebrador de la relació escolar.
4. Quin sentit donem a l'espai i el temps? Amb la coordinació de Montse Baqueró: cal copsar que el clima de l'aula esta estretament relacionat amb el vincle que s'estableix entre les persones que l'habitem. Aquest vincle depèn tant de l'organització de l'espai com de l'estructuració del temps. La pregunta clau que ens ha d'orientar sobre la gestió d'aquests components didàctics ha d'ésser: espai i temps, per a què? Caldria convertir l'espai en un lloc que estigui al servei dels nostres plantejaments didàctics i contemplar el temps com un recurs per atendre les necessitats del procés d'aprenentatge.
5. L'Escola Rural: èxit educatiu? Amb la coordinació de la Marta Barrera: darrerament, una de les idees que prenen força en el sistema educatiu català és que l'escola rural aconsegueix bons resultats i es fa present com a model educatiu a tenir en compte. Volem parlar de l'èxit educatiu, entès no com a sinònim d'èxit acadèmic, sinó com a resultat conjunt de l'èxit personal, social i acadèmic. Sembla ser que la metodologia n'és, en part, bona responsable. Cal analitzar i compartir els elements que l'ER ofereix als seu alumnat, algunes estratègies metodològiques associades a bones pràctiques, així com la seva evidència i repercussió en situacions d'èxit educatiu, actives i significatives, tan pel que fa a aprenentatges com en l'àmbit social: l'escola com a espai per aprendre i espai per conviure.

El blog de les 16es Jornades d'ER construït per aquesta ocasió hi podrem trobar les diferents reflexions que s'aniran realitzant al llarg de les jornades, es pot consultar i fins i tot participar.

EL CATALÀ, LLENGUA VEHICULAR A L'ESCOLA

2011-09-07T13:45:00.000-07:00

LA IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA, MÈTODE PEDAGÒGIC D'ÈXIT EDUCATIU

La llengua és la principal eina d'expressió d'un pais, l'educació és la principal eina per a la formació de la ciutadania d'un poble. Catalunya ha viscut durant els darrers trenta anys una experiència d'ús i de treball de la llengua, a través de la immersió lingüística als centres educatius, que ha estat motiu de satisfacció interna per part de les comunitats educatives i un model seguit i avalat per part de lingüistes de reconeixement internacional. A més, les avaluacions en tema de llengua han contrastat que les competències de les dues llengües oficials de l'Estat s'assoleixen en acabar l'educació obligatòria.
El passat mes de desembre la sentencia del Tribunal Suprem i el passat dos de setembre per part del TSJC posen en qüestió aquest model d'èxit sentit i avalat. Per això, com a entitat que aplega professorat, educacadors i educadores de vint-i-cinc Moviments de Renovació Pedagògica del pais, àmbits de treball que abasten nombroses etapes i sectors de l'educació i d'entitats que treballen per la formació des de les institucions educatives formals i des de l'educació del lleure, volem manifestar:

- que la situació que plantegen ambdues accions judicials crea un problema que l'escola no té, ni ha tingut aquests darrers anys. És propi d'una minoria, la qual no representa el sentir majoritari del poble de Catalunya, que té la seva màxima expressió democràtica en el seu parlament.

- que es tracta d'una qüestió política que té molt poc a veure amb els principis educatius i la realitat pedagògica que tenen, elements que creiem que haurien de ser prioritaris.

- que ha estat un model construït des de la voluntat d'acord polític del país i des de l'esforç i confiança de molts familiars, docents, agents socials i estudiosos de la llengua.

- que ha estat un model completament vàlid en moments en què el català es va introduir a l'escola durant la transició democràtica i ho ha estat en la darrera dècada amb l'arribada de ciutadans i ciutadanes d'altres països.

- que ha fomentat la cohesió social, valor que considerem imprescindible. Rebutgem la segregació de qualsevol tipus en el camp educatiu.

- que ha estat una expressió de la Renovació Pedagògica dels nostres centres educatius sobre la que s'ha introduit el multilingüisme, mostrant la realitat social que actualment ja és un fet en el nostre pais.

Tots aquests motius ens han fet fer explícit el nostre ferm compromís des de fa vuit mesos a la plataforma SOMESCOLA.CAT, en la que agents de la comunitat educativa i social del pais compartim la nostra inquietd per donar el valor que es mereix el model d'escola catalana.

L’educació de persones adultes al segle XXI

2011-05-03T08:25:00.000-07:00

La situació actual de l’educació al llarg de la vida troba les seves arrels a Catalunya en iniciatives que acompanyen els moviments educatius i socials del segle XIX i XX. Ha estat una historia amb episodis brillants i amb moment de depressió u ofuscament. No tant llunyana tenim l’època d’una educació sectària, autoritària, excloent que va durar fins a finals dels anys 70. Aquest tall en la història de l’educació lliure i oberta ha dificultat el pont amb experiències de formació per la creació, pel progrés, per la qualificació de sectors socials molt diversos.

Els moviments obrers, la qualificació professional, els moviments feministes, l’educació popular, l’escola de la república, l’escola racionalista, ... van donar importants aportacions en orientació, metodologia i organització per l’educació de les dones i els homes de Catalunya.

Un dels reptes amb els que l’educació d’adults s’ha enfrontat ha estat fer apujar el nivell de l’educació bàsica. L’educació d’adults s’ha assimilat molt sovint a les tasques de alfabetització, d’assoliment dels coneixement de l’educació bàsica, l’indispensable perquè una persona pugui viure amb la societat sense tenir dificultats d’accés i de participació en tots els seus àmbits.

Però aquesta simplificació de l’educació de persones adultes a l’àmbit de l’alfabetització ha quedat obsoleta i fins i tot molt sovint actua com un cotilla que tanca possibilitat en lloc de potenciar el seu desenvolupament. En els darreres dècades coneixements que eren considerats propis d’especialistes o que havien estat relegats han esdevingut indispensables i fins i tot nuclears.

Per exemple l’ensenyament del català és segurament la matèria més important de relació al nostre país i malgrat tot es considera com un ensenyament més de l’àmbit de la cultura o de l’acció social que no una tasca pròpiament educativa. Els coneixements per fer us de les tecnologies de la informació i la comunicació són tan importants con els coneixements bàsics tradicionals. Les segones llengües també son elements molt importants. Coneixements de conceptes bàsic sobre salut, consum, organització social, ... que abans només eren a l’abast d’especialistes ara son necessaris per exercir la plena ciutadania.

L’educació bàsica de persones adultes del segle XXI ja no es pot reduir a l’ambit de l’aprenentatge de la lectoescriptura o als coneixements bàsics més tradicionals. La nova educació de persones adultes ( EpA) és un instrument de primer ordre que ha fer possible que tots els ciutadans que visquin i treballin a Catalunya puguin comprendre allò que els envolta i puguin participar en el seu desenvolupament. L’educació bàsica des de diferents institucions ja ofereix possibilitats de conèixer millor la llengua i la cultura, de dominar els instruments tecnològics bàsic, de conèixer la societat i els seus mecanismes de participació i d’acció col·lectiva, de desenvolupar les competències bàsiques de tots els ciutadans i ciutadanes.

Recursos i actuacions

En aquest moments disposem de diverses xarxes de formació bàsica: les escoles d’adults/es de la Generalitat i dels municipis( centres i aules), la Xarxa de Normalització Lingüística, el centres educatius a les institucions penitenciaries i les entitats socials que treballen en el sector.

Des dels any 80 cadascuna d’aquestes institucions han dut endavant importants experiències que fa que tinguem un important bagatge col·lectiu. Alguns d’aquest recursos els podem trobar en les a partir d’iniciatives de la societat catalana com ara:

Revistes especialitzades editades a Catalunya com ara Papers d’Educació de Persones Adultes i Diálogos Educación y Formación de Personas adultas. Ambdues continuen en actiu i han publicat més 55 i 65 números respectivament. A més hi ha dues petites editorials dedicades al sector El Roure i Dialogos·red amb més de cent títols publicats.
Escola d’Estiu de l’Educació de persones adultes, des dels anys 70 els moviments educatius d’EpA han participat a les escoles d’estiu. Al 1997 Saó va fer la primera escola d’estiu específica per el sector i altres institucions com AEPA també van realitzar iniciatives similar. Al 2005 s’inicia una nova etapa de l’Escola d’estiu específica per a l’EpA amb el recolzament de 30 institucions dels sectors i el suport de la FMRP.

Diverses plataformes, entitats i federacions treballen a l’àmbit de l’EpA amb iniciatives molt diverses: tallers, cursos, activitats socials, celebracions, jornades, ... Algunes d’aquestes institucions son Associacions com AEPA i Saó, la mesa de l’Educació d’Adults de Catalunya, l’Institut Paulo Freire, FACEPA i altres associacions de participants en centres i aules d’educació de persones adultes.

A l’àmbit de la recerca i l’ensenyament universitari hi ha aportacions com ara el Màster Interuniversitari de FpA de la UB i la UAB, Actuacions de Departaments i Centres de Recursos de les Universitats, els Estudis d’Educació Social, altres çMàsters i programes de doctorat inclouen continguts d’EpA.
Nombroses webs de centres, entitats o particulars ofereixen recursos, informacions, opinions sobre l’EpA

Com ja hem comentat també les diverses administracions catalanes Generalitat, Ajuntaments i Diputacions tenen diversos recursos destinats a l’àmbit a més dels centres i aules de formació. Centres de Recursos, programes de formació de professionals, programes de normalització lingüística, programes de certificació de coneixements, formació professional, ensenyament a distància, ...

L’Àmbit de EpA de la FMRP

L’àmbit d'educació de persones adultes el composem persones que treballem a l’educació i la formació d’aquest àmbit des de diferents institucions o experiències d'escoles d’adults, escoles a les presons , associacions, entitats, escoles d’art, empreses de formació, …. Que volem impulsar una educació per a les persones adultes que pensem que pot afavorir el desenvolupament personal i social de totes les persones sigui quina sigui la seva edat o procedència.

Hem desenvolupat grups de treball, jornades de formació, col•laboració amb entitats i moviments, ...

A l’any 1999 l’associació Saó és membre de la FMRP i coordina i impulsa junt amb altres persones del sector l’àmbit d’educació de persones adultes de la FMRP, al moment actual altres entitats s’han incorporat: AEPA ( 2005) i Àgora (2010).

Des de l’àmbit s’ha col·laborat amb institucions i entitats per tal de potenciar l’educació de persones adultes a Catalunya. Algunes de les seves actuacions han estat:

Impulsar i donar suport a la tasca del treball del Grup Organitzador del l’Escola d'Estiu d'Educació de Persones Adultes
Fer el seguiment de les dinàmiques socials que van configurant l’educació bàsica de les persones adultes del nostre país. I impulsar iniciatives socials per a la millorar l’educació d’adults, especialment per als sectors menys afavorits.
Potenciar la presència de l’educació de persones adultes en els diversos espais de participació educativa, de reflexió i de formació: consells escolars, projectes territorials, jornades, congressos...
Oferir informació i assessorament a totes les entitats i centres que ens ho han sol•licitat. També s’han editats materials i s’ha impulsat la formació permanent el professorat de persones adultes.
Hem establert contactes amb entitats i moviments de l’àmbit estatal i europeu, fent intercanvi de propostes i participant en projectes comuns.

Perspectives de l’EpA

La nova educació de persones adultes ha de ampliar els seu recursos i la seva capacitat d’intervenció per potenciar al contribució que fa al desenvolupament de la societat catalana.

Ha de ser una intervenció que treballi des del territori, des de la proximitat. Especialment l’educació bàsica ha de estar propera als ciutadans i ciutadanes i oferir unes propostes que contemplin l’especificitat del sector.

Ha de aconseguir establir relacions en xarxa. Les iniciatives de formació son molt variades i s’ofereixen des d’institucions molt diverses. Cal poder establir ponts de connexió entre elles i oferir un servei d’orientació pels ciutadans de manera que cadascú pugui trobar el seu itinerari de formació adient.

Ha de tenir el mitjans tècnic adequats per una formació acord al temps actual i de mateixa manera aconseguir un entorn social i cultural cada vegada més a la mida dels ciutadans i ciutadana del nostre país

Àngel Marzo
Associació Saó Formació i Educació Permanent

L’ESCOLA BRESSOL COMPROMESA EN LA MILLORA DE L’EDUCACIÓ INFANTIL

2011-02-01T05:33:00.000-08:00

La Coordinadora d’Escoles Bressol de Catalunya treballa en la defensa del dret dels infants de 0 a 3 anys a una educació de qualitat i per a l’equitat .

Aconseguir que s’elabori una política educativa coherent, respecte dels drets i de les necessitats dels infants i dels mestres, és el nostre repte. Cal, per tant, sensibilitat política i ciudadana per ajudar-nos a afrontar-lo.

Les inquietuds que ens mouen ens porten a expressar alguns dels nostres sentiments:

Afirmem que l’escola bressol és una part molt important del recorregut pedagògic que fa l’infant.
Valorem que l’equip educatiu és la principal riquesa que té una escola per engegar petits o grans projectes.
Constatem que la família aporta la seguretat i el benestar personal de l’infant i creiem que a l’escola, a l’aula, els mestres transmetem l’alegria per viure.

Amb aquest objectiu vivim i sentim el dia a dia.

Atès el valor que té l’educació en les primeres edats i el sentiment que volem transmetre pel que fa a la nostra tasca diària exposem la nostra conclusió

Ferma sempre a les seves conviccions l’Escola Bressol fa camí, no perd mai la il.lusió, enceta projectes engrescadors, afronta reptes difícils i per damunt de tot acompanya els infants transmetent-los uns valors que de ben segur els faran molt feliços ara i també en el futur.

LA BIBLIOTECA ESCOLAR, UN INDRET ACOLLIDOR QUE CONVIDA A LA LECTURA I FACILITA L' ACCÉS A LA INFORMACIÓ

2010-11-17T02:40:00.000-08:00

La Biblioteca Escolar és un indret màgic, un espai físic que no té límits, no té fronteres. És un lloc de trobada, d’intercanvi i de comunicació. És un espai on succeeixen coses meravelloses, on se serveix la literatura, on la lectura ens ajuda a créixer.

La Biblioteca Escolar, posada al servei de l’animació i l’aprenentatge de la lectura, pot oferir i coordinar múltiples activitats de dinamització que poden anar des de l’hora del conte, els padrins/es de lectura, les tertúlies literàries, les activitats on els/les contacontes són els nens/es... passant per les visites d’autors/es i il.lustradors/es, fins als esperats bibliopatis o serveis de préstec.

Però la BE pot esdevenir també una eina de gran utilitat per a tota la comunitat educativa, convertint-se en un centre de recursos de materials de diversa tipologia i format, organitzats i posats a dispoció dels processos d’ensenyament aprenentatge, per al desenvolupament de les competències bàsiques.

La BE ha d’estimular l’interès i generar la curiositat no tan sols de l’alumnat, sinó també del professorat. Així com possibilitar els mitjans i les eines per a la gestió de la informació (accés, tractament i comunicació). Especialment en la fase d’accés, on la cerca i la recuperació de la informació requereixen de l’organització i selecció dels recursos, així com de la formació dels seus usuaris/es (l’alumnat) per a que puguin conèixer els múltiples recursos que hi poden trobar, les seves característiques i possibilitats, i com accedir-hi.

Es fa evident la necessitat que el Projecte Educatiu de Centre contempli la BE com a recurs facilitador dels processos d’ensenyament aprenentatge, i com un possible motor de canvi metodològic. Caldrà també que es contemplin les funcions i les condicions de la persona coordinadora, de la comissió de biblioteca, i l’estreta coordinació que ha d’haver amb el/la responsable de les TIC del centre, i la necessària col.aboració amb tot el professorat.

L’elaboració del PLEC (Pla de Lectura de Centre) ens pot ajudar a analitzar la realitat del centre respecte el tema de la lectura (tant de l’aprenentatge de la lectura, com de l’aprenentatge a través de la lectura) a detectar les necessitats reals, i a dibuixar un camí de millora implicant tot el professorat i tots els professionals que hi intervenen, i comptant amb les famílies dels nostres infants i joves.

Tal i com hem dit, en aquest dibuix la Biblioteca Escolar hi té molt a oferir.

Però malgrat tot, l’actual revolució digital ens presenta un nou paradigma en que per a molts pot semblar que la BE estigui en perill, ja que alguns qüestionen el seu paper, el seu valor com a recurs informacional.

Però, és ara més que mai quan hem de veure el seu valor com a agent aglutinador dels diversos recursos informacionals: els impressos i els digitals, i repensar el seu paper, i les funcions de les persones responsables i coordinadores d’aquest important entorn d’ensenyament aprenentatge.

I veure la Biblioteca Escolar com un element imprescindible al centre educatiu, obert al món, al món de l’abundància de la informació, i a on més que mai caldrà saber com seleccionar-la i tractar-la per convertir-la en coneixement útil per la vida.

Cristina Vadillo Serrano

Mestra, responsable de la biblioteca de l’Escola la Muntanyeta

Membre de l’equip de coordinació de la Federació de MRP

I membre del Grup Bibliomèdia

Enviat per Federació dels Moviments de Renovació Pedagògica a 6:46 0 comentaris

19.10.10

MODELS DE DIRECCIÓ I LEGITIMITAT

2010-10-19T06:15:00.000-07:00

Per si encara no ho estava prou, el curs escolar pot escalfar-se encara més si – com sembla – acaba publicant-se el decret de direccions dels centres públics. Un decret del que, alguns mitjans, només en destaquen una minúcia: la facultat sancionadora dels directors davant de faltes lleus dels seus col·legues. Però que, si en sabem llegir bé el seu abast, té una trascendència molt gran en un tema molt diferent: el model de govern, de participació en la gestió, de mecanismes de decisió d’un centre.

No és fàcil trobar candidats per a aquesta difícil tasca que és la direcció dels centres educatius. En el cas dels centres públics, a més, s’afegeix la coincidència d’una complicada doble representació: el director – o la directora – és el màxim representant de l’escola davant de famílies, entitats i administracions externes a l’escola, però també és la representació del titular – és a dir, la Generalitat – de cara endins: davant dels alumnes, les famílies que hi porten els fills i filles, davant dels professionals que hi treballen… Un complicat doble paper. Que no és fàcil ho demostra el fet que un percentatge important d’aquests centres tenen els directors i o directores nomenats per l’administració i no escollits pels representants de cada centre, perquè no s’hi ha presentat ningú. I, per fer el càrrec més atractiu, el decret – ara, de moment, només projecte - posarà sobre la taula un seguit de mesures que poden resultar llamineres a segons qui (i, el que és piotjor, potser, molt llamineres a també segons qui): l’establiment d’una categoria superior anomenada “direcció professional docent” i la consideració d’autoritat pública, la consolidació d’uns complements retributius en funció dels anys que s’ha exercit la direcció, la possibilitat de deixar de donar classe amb alumnes, la possibilitat d’arribar a la direcció d’un centre sense haver de presentar i defensar un projecte de direcció, … Tot plegat, unes condicions que - en alguns casos excepcionals - poden ser interessants però que, aplicats de forma generalitzada, podrien fer canviar molt el model de direcció democràtica i arrelada al projecte educatiu d’un centre.

Crear una categoria superior que “alliberi” els que han sigut directors de tornar a la docència i de relacionar-se amb els companys i companyes d’un centre d’igual a igual crec que és exercici innecessari. És cert que hi ha vegades en què s’han d’adoptar decisions arbitrant entre companys; però si les decisions responen a un parer compartit (per l’equip directiu, per l’equip de coordinació pedagògica, per l’equip de professors, pel consell escolar, …) no hi ha d’haver cap problema en assumir el paper de representant de l’opinió i dels drets col·lectius de la comunitat educativa d’aquell centre a l’hora de prendre-les. Més ben dit; aquest és el sentit democràtic d’aquest càrrec i l’autoritat real que representa i que li dóna autèntica legitimitat. Qui actua així, no ha de ser “rescatat” per ningú; ans al contrari, fa mèrits per ser reconegut per aquesta mateixa comunitat com a bon representant seu. Hi ha una autoritat millor?

El treball a l’escola és, fonamentalment, un treball amb persones. Començant pels alumnes. Per això, un director o directora no hauria de perdre mai el contacte amb aquests alumnes, no hauria de deixar mai de tenir “hores de classe”. Si no, quin seria el vincle d’aquest càrrec amb el que constitueix l’essència de la nostra feina? Quina legitimitat pot tenir davant dels que exerceixen la seva feina, sobretot, amb alumnes?

Pel sacrifici personal, social, temporal i familiar que – indiscutiblement, ni que sigui de forma parcial - comporta l’exercici de la direcció, potser no queda més remei que atorgar-li la condició d’autoritat pública, sobretot pensant en alguns incomodíssims casos amb persones adultes que no tenen clar el caràcter de servei públic que té una escola. I, potser, tampoc no està malament que es consolidin alguns beneficis un cop acabat el periode de direcció. Ara bé, qui millor pot saber si aquella persona ha complert bé amb les seves responsabilitats, ha defensat els interessos de tots i totes, i ha estat un bon representant de la comunitat educativa d’un centre són – precisament – els companys de feina, les famílies i els alumnes als que ha servit. Per això, en l’avaluació de la feina feta com a director o directora (que dóna lloc a la consolidació d’aquests beneficis) no n’hi ha prou amb l’avaluació que es faci des de fora de l’escola; ha de ser igual de rellevant el que es valori des del mateix centre. I això sí que és important en el model de direcció que pot acabar-se imposant.

Un director o directora que sempre és vist com un personatge que dicta des d’un despatx allunyat, fora del marc d’un equip directiu, d’un equip de professors i que apareix deslligat dels alumnes, famílies, companys de professió, … deslligat del projecte educatiu que dóna sentit a tot en un centre: quina autoritat té? Quina legitimitat? La democràtica és la que li ve atorgada per la representació comunitària que se li delega. La del decret és la que porta implícita la possibilitat de “rescatar” aquesta persona d’una comunitat que no és la seva per portar-la a un altre lloc, a una altra comunitat que no cal, tampoc, que sigui “la seva”.

Un decret, per molt bo que sigui, mai no podrà substituir la legitimitat democràtica. I això és el que defineix de veritat un model de direcció. Molt més, doncs, que la facultat per intervenir en faltes lleus de col·legues. Segons en quin marc es faci aquesta intervenció – i, sobretot, en nom de qui!- la seva trascendència pot ser radicalment diferent. Qüestió de models de direcció. I de legitimitats.

Ricard Aymerich

ELS CANVIS DEL NOU CURS ESCOLAR

2010-09-16T10:07:00.000-07:00

Aquest setembre iniciem un nou curs en un context de crisi econòmica que està afectant tots els sectors socials. L'educació, però, és la millor eina que tenim per superar amb èxit l'actual situació de crisi econòmica i -concretament- l'educació obligatoria hi te un paper cabdal, doncs és l'àmbit que acull tota la població del país. Així ho vam afirmar a finals del passat curs al costat d'una vintena d'entitats educatives i socials.

Enguany, el nou curs escolar comença uns dies abans i aquest avançament provoca que es realitzi una aturada a finals de febrer o començaments de març. Aquesta racionalització del calendari escolar feta mirant Europa té l'avantatge de repartir el temps pedagògic de l'alumnat, però no està absent de dubtes i interrogants que s'han de tenir en compte. Per a nosaltres, la preparació del curs escolar que realitza l'equip docent és un aspecte qualitatiu en l'educació dels infants i joves, perque dóna coherència i dimensió col·lectiva al procès d'ensenyança aprenentatge; per aquest motiu ens semblen necessaris els nous dies mínims que recomana el Consell Escolar de Catalunya.

El tema que ha tingut més repercussió mediàtica ha estat la atenció dels infants durant la setmana de vacances del segon trimestre. Realment aquesta aturada ha de suposar uns dies de descans per als infants i joves. Mirant altres països amb aquesta tradició es copsa l'articulació a nivell d'empreses, administracions i societat per cercar més encaix entre el calendari escolar, el laboral i el social. És necessari, doncs, un debat social seriós al voltant del calendari escolar.

A principis d'agost es va publicar el Decret d'Autonomia de centres. L'autonomia té, per a nosaltres, el centre de més capacitat de decisió per fer una educació el més adaptada possible a l'alumnat que atén a partir d'un projecte educatiu propi que articuli l'entorn, els aprenentatges i l'organització del centre. En el fons, la veritable autonomia està en l'oportunitat de donar als centres i a les seves comunitats educatives la possibilitat de prioritzar aquells aprenentatges sòlits, significatius, sostenibles; I d'extreure les potencialitats diferents que cada persona portem dins perque, a partir d'un clima agradable, es puguin generar els processos educatius que són els que generaran resultats. Aquesta perspectiva humana de l'educació és la que ha funcionat i funciona per conrear els dos grans ingredients de la formació ciutadana: L'aprenentatge i la convivència. Per nosaltres ha d'implicar també un canvi molt substancial en el funcionament de l'administració educativa, cal que les seves rutines i serveis se centrin en les necessitats i projectes de centre i no a la inversa.

Un altre element a remarcar en aquest començament de curs és la tecnologia concretada en el projecte EduCat 1x1. Pensem que la tecnología no és -ni ha de ser- una finalitat per si mateixa, és un mitjà que ha de permetre millorar el procés d'aprenentatge; en canvi, la metodologia de treball a l'aula amb aquestes noves eines sí és un element important que cal pensar per afavorir l'assoliment de les competències bàsiques, a travès de les tecnologíes de l'informació i la comunicació.

Esperem gaudir d'un curs escolar satisfactori on poguem recollir el compromís pedagògic de tota la comunitat educativa vers el nostre alumnat.

PEL PRESENT I EL FUTUR DE L'EDUCACIÓ PÚBLICA

2010-05-30T13:56:00.000-07:00

En els moments difícils que estem passant, per la crisi econòmica pensem que l'atenció al centre, a l'aula i en definitiva a l'alumnat ha de ser prioritària en la inversió pública.
L'educació és un dret fonamental i un dels aspectes clau per preparar la sortida a la situació de crisi econòmica, això obliga al govern a assolir la perspectiva d'inversió del 6% del PIB.
L'administració ha de treballar a partir de les necessitats dels centres educatius públics:
- cal continuar amb l'especial atenció als centres educatius públics que estan en entorns més desfavorits, per promoure l'equitat.
- cal que l'alumnat estigui atès amb qualitat, per això no es poden reduir les plantilles dels centres educatius públics.
- cal matenir els nivells de qualitat demostrats a l'escola rural a partir de la promoció del model de ZER sense la reducció de les places d'itinerants.
- cal concebre la comunitat educativa com el veritable agent de l'autonomia del centre públic concretada en el projecte educatiu de centre.
- cal una avaluació tranparent i garantista del sistema educatiu, no solament dels centres públics.
- cal disminuir els indexs d'abandonament prematur cercant noves maneres de formació.
- cal ampliar i diversificar l'oferta de batxillerats i de modalitats de formació professiona.
- cal tornar a pensar el model de qualitat els centres educatius públics del tram 0-3 evitant les externalitzacions.
- cal que el desplegament de la LEC es faci sota el principi d'equitat del sistema educatiu.
- cal reduir despeses prescindibles pel sistema educatiu per tal de donar prioritat a tots els aspectes anteriorment esmentats.
Creiem que els temes educatiu encetats en aquests moments són trascendents pel futur del nostre sistema educatiu i per l'alumnat, com a ciutadans de ple dret, per això creiem imprescindible que la inversió en escola pública no sigui rebaixada, sinó tot el contrari; aquesta és la millor inversió pel futur del nostre país.

EL PACTE SOCIAL I POLÍTIC SOBRE EDUCACIÓ

2010-04-09T03:18:00.000-07:00

El Ministre d'Educació, amb tot el seu equip ha plantejatla possibilitat d'un gran acord Estatal sobre l'Educació, on es vol incloure totes les veus amb els diversos timbres del paisatge polític i els diferents tons també de la nostra diversa comunitat educativa. Tot això, per tal de donar estabilitat a les polítiques educatives que perden la seva credibilitat per efímeres i parcials, però també per proporcionar a l'Educació el paper estratègic que es mereix.

Una bona idea...
Amb escassos precedents, s'opta per a una invitació a l'acord col·lectiu, segurament l'únic capaç de treure'ns de debó d'un estat de salut educativa francament millorable. Una bona idea que hauria de tanformar-se en un projecte col·lectiu, a l'estil del que volem pels nostres projectes educatius, ni més ni menys.

...Amb riscos
No totes les mirades van en la mateixa direcció a l'hora d'apuntar solucions per al nostre sistema educatiu. N'hi ha que insisteixen en el valor absolut de l'esforç i en la conveniència que l'alumne/a s'adapti als sistema. Potser seria preferible fomentar aquest esforç donant segones oportunitats. Hi ha qui considera el concert educatiu un dret mentre altres pensem que ha d'anar associat al compliment d'una finalitat social sobre la qual he de retre comptes. Obrir la interpretació col·lectiva sobre aquests temes té el seu risc, però, potser, és l'única manera d'assegurar un mínim consens.

...I oportunitats
Assumir un compromís plural i col·lectiu sobre com apropar-nos a la mitjana europea en materia de despesa educativa, indexs d'escolarització postobligatòria, ... és una gran oportunitat.
I també hauria de ser-ho la consideració dels consells escolars com autèntics rectors del govern dels centres educatius, la participació,...sense oblidar la possibilitat d'aclarir quin és el model de ciutadans i ciutadanes que volem pel nostre present i futur.

Avui tenim davant nostre la proposta de gran acord, que de forma implícita, és una apel·lació a la capacitat de renúncia a interessos parcials i partidistes i també d'esforç per assumir part d'aquesta responsabilitat que hauria de ser compartida per la comunitat política i la comunitat educativa de l'Estat.

L'AUTONOMIA DELS CENTRES EDUCATIUS (LEC)

2009-11-06T02:31:00.000-08:00

Després de força setmanes debaten sobre l'autonomia de centres educatius i els elements que la composen podeu llegir i comentar el document elaborat per la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica

COMPETÈNCIES PER A UN POBLE EDUCADOR

2009-10-19T02:13:00.000-07:00

Els nostres pobles han tingut des de sempre una vessant educativa. Les relacions de proximitat que s'estableixen entre les persones han fet en moltes ocasions s'hi generi un clima especial. L'escola com a entitat educativa s'hi ha sentit cómode perquè veu que pot desenvolupar la seva tasca en col·laboració de les famílies, amb l'ajuntament, amb el veïnat. També pot aprofitar molts recursos que l'entorn natural i social facilita, aportant aquell valor educatiu bàsic consistent en poder partir del coneixement d'allò que és té més aprop per anar brint horitzons i adquirir sabers més complexes i llunyans.

El nostre medi rural esta canviant i amb ell també l'escola, aquesta és la idea amb la que treballem els mestres i les mestres del Secretariat de l'Escola Rural. Aquests canvis són una realitat que ens han de portar a actualitzar el context on es donen aquells valors del poble que sempre hem considerat altament educatius. Per això en les properes Jornades de l'Escola Rural els dies 23 i 24 d'octubre a l'Escala, després d'haver analitzat la realitat diversa del món rural d'arreu de Catalunya en altres jornades, examinarem les pràctiques concretes d'alguns pobles per entendre el concepte de "poble educador", per partir i compartir des d'aquest punt la necessitat de fer front al repte curricular que se'ns planteja avui als mestres, el treball per competències.

LA TECNOLOGIA A L'AULA DEL SEGLE XXI

2009-10-01T03:44:00.000-07:00

Un dels temes més recurrents d’aquets inici de curs ha estat la digitalització de les aules. Aquesta iniciativa sorgeix a partir que el President del Govern anuncia que tot l’alumnat de 5è de primària disposarà el curs vinent d’ordinadors personals. També, per la signatura del President de la Generalitat d’un conveni amb Microsoft per tal de dotar alguns instituts d’aules digitalitzades.

Més enllà del debat a nivell, polític, empresarial i econòmic que estan generant aquestes mesures hem d’entrar en un debat pedagògic. Ens pot servir per pensar i col·lectivament anar dissenyant alguns elements de l’aula del segle XXI?

BON INICI DE CURS ESCOLAR

2009-09-22T07:33:00.000-07:00

La Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya voldria desitjar-vos un bon inici de curs i avançar-vos les primeres informacions relatives de la Federació. Com bé sabeu, en la passada Assemblea del 6 de juny a Mataró vam introduir canvis en l’Equip de Coordinació i en les responsabilitats de la Federació. El primer que cal valorar és la molt bona feina feta per totes les persones que han fet possible el dia a dia de la Federació els darrers quatre anys, i molt especialment l’amic Ricard Aymerich a qui hem d’agrair la dedicació i qualitat de les seves accions com a President.

Comencem a caminar en aquest període amb la intenció de continuar aquelles idees i projectes que tenim entre mans i us voldríem convidar i engrescar a que col·lectivament puguem realitzar-los i encetar-ne d’altres que creguem convenients segons el moment educatiu però molt especialment des de i per les necessitats de l’escola. La nostra veritable força està en ser una entitat que recull sensibilitats, propostes i experiències de persones que treballem als centres educatius de Catalunya, en diferents etapes educatives, des de diferents perspectives territorials i professionals. Sempre ens ha caracteritzat aquesta visió constructiva i compromesa per fer una educació millor, mirant d’aportar els nostres petits grans de sorra. I, el nostre mètode és l’equip, la força que dóna el pensament pedagògic col·lectiu i compartit fruit de les nostres experiències i del diàleg intern i extern en el marc de la diversitat de xarxes que fem i on participem.

Tenim la intenció de potenciar tot el que puguem i sapiguem aquests valors que tenim, hem tingut, hi creiem, ens fan sentir bé i ens han estat útils. Per això, des de l’Equip de Coordinació estem encetant un procés de construcció del nostre projecte en el qual creiem que hi hem de poder participar tothom.

L’Equip de Coordinació per aquest curs estarà format per: Elisabeth Amorós –MRP del Garraf-, Ricard Aymerich –Moviment Educatiu del Maresme-, Teresa Casas –Associació de Mestres Alexardre Galí-, Fanny Majó –Moviment d’Innovació Educativa de Lleida-, Isabel Muñoz –Casal del Mestre de Santa Coloma-, Cristina Vadillo –MRP del Baix Penedès- Àngels Almendros i Anna Hortal –administració i gestió de la Federació- i Raül Manzano –Moviment d’Innovació Educativa de Lleida-.

El sentit de la Federació és erigir-se en el Moviment de Moviments, per això, en breu ens anirem retrobant i construint dia a dia el nostre projecte de renovació pedagògica. Volem restar a la vostra disposició per allò que us pugui convenir, avançar-vos unes quantes informacions i aprofitar l’avinentesa per desitjar-vos un molt bon curs 2009-10.

Rebeu una cordial salutació.

Raül Manzano Tovar

President