La situació actual de l’educació al llarg de la vida troba les seves arrels a Catalunya en iniciatives que acompanyen els moviments educatius i socials del segle XIX i XX. Ha estat una historia amb episodis brillants i amb moment de depressió u ofuscament. No tant llunyana tenim l’època d’una educació sectària, autoritària, excloent que va durar fins a finals dels anys 70. Aquest tall en la història de l’educació lliure i oberta ha dificultat el pont amb experiències de formació per la creació, pel progrés, per la qualificació de sectors socials molt diversos.
Els moviments obrers, la qualificació professional, els moviments feministes, l’educació popular, l’escola de la república, l’escola racionalista, ... van donar importants aportacions en orientació, metodologia i organització per l’educació de les dones i els homes de Catalunya.
Un dels reptes amb els que l’educació d’adults s’ha enfrontat ha estat fer apujar el nivell de l’educació bàsica. L’educació d’adults s’ha assimilat molt sovint a les tasques de alfabetització, d’assoliment dels coneixement de l’educació bàsica, l’indispensable perquè una persona pugui viure amb la societat sense tenir dificultats d’accés i de participació en tots els seus àmbits.
Però aquesta simplificació de l’educació de persones adultes a l’àmbit de l’alfabetització ha quedat obsoleta i fins i tot molt sovint actua com un cotilla que tanca possibilitat en lloc de potenciar el seu desenvolupament. En els darreres dècades coneixements que eren considerats propis d’especialistes o que havien estat relegats han esdevingut indispensables i fins i tot nuclears.
Per exemple l’ensenyament del català és segurament la matèria més important de relació al nostre país i malgrat tot es considera com un ensenyament més de l’àmbit de la cultura o de l’acció social que no una tasca pròpiament educativa. Els coneixements per fer us de les tecnologies de la informació i la comunicació són tan importants con els coneixements bàsics tradicionals. Les segones llengües també son elements molt importants. Coneixements de conceptes bàsic sobre salut, consum, organització social, ... que abans només eren a l’abast d’especialistes ara son necessaris per exercir la plena ciutadania.
L’educació bàsica de persones adultes del segle XXI ja no es pot reduir a l’ambit de l’aprenentatge de la lectoescriptura o als coneixements bàsics més tradicionals. La nova educació de persones adultes ( EpA) és un instrument de primer ordre que ha fer possible que tots els ciutadans que visquin i treballin a Catalunya puguin comprendre allò que els envolta i puguin participar en el seu desenvolupament. L’educació bàsica des de diferents institucions ja ofereix possibilitats de conèixer millor la llengua i la cultura, de dominar els instruments tecnològics bàsic, de conèixer la societat i els seus mecanismes de participació i d’acció col·lectiva, de desenvolupar les competències bàsiques de tots els ciutadans i ciutadanes.
Recursos i actuacions
En aquest moments disposem de diverses xarxes de formació bàsica: les escoles d’adults/es de la Generalitat i dels municipis( centres i aules), la Xarxa de Normalització Lingüística, el centres educatius a les institucions penitenciaries i les entitats socials que treballen en el sector.
Des dels any 80 cadascuna d’aquestes institucions han dut endavant importants experiències que fa que tinguem un important bagatge col·lectiu. Alguns d’aquest recursos els podem trobar en les a partir d’iniciatives de la societat catalana com ara:
- Revistes especialitzades editades a Catalunya com ara Papers d’Educació de Persones Adultes i Diálogos Educación y Formación de Personas adultas. Ambdues continuen en actiu i han publicat més 55 i 65 números respectivament. A més hi ha dues petites editorials dedicades al sector El Roure i Dialogos·red amb més de cent títols publicats.
- Escola d’Estiu de l’Educació de persones adultes, des dels anys 70 els moviments educatius d’EpA han participat a les escoles d’estiu. Al 1997 Saó va fer la primera escola d’estiu específica per el sector i altres institucions com AEPA també van realitzar iniciatives similar. Al 2005 s’inicia una nova etapa de l’Escola d’estiu específica per a l’EpA amb el recolzament de 30 institucions dels sectors i el suport de la FMRP.
- Diverses plataformes, entitats i federacions treballen a l’àmbit de l’EpA amb iniciatives molt diverses: tallers, cursos, activitats socials, celebracions, jornades, ... Algunes d’aquestes institucions son Associacions com AEPA i Saó, la mesa de l’Educació d’Adults de Catalunya, l’Institut Paulo Freire, FACEPA i altres associacions de participants en centres i aules d’educació de persones adultes.
- A l’àmbit de la recerca i l’ensenyament universitari hi ha aportacions com ara el Màster Interuniversitari de FpA de la UB i la UAB, Actuacions de Departaments i Centres de Recursos de les Universitats, els Estudis d’Educació Social, altres çMàsters i programes de doctorat inclouen continguts d’EpA.
- Nombroses webs de centres, entitats o particulars ofereixen recursos, informacions, opinions sobre l’EpA
Com ja hem comentat també les diverses administracions catalanes Generalitat, Ajuntaments i Diputacions tenen diversos recursos destinats a l’àmbit a més dels centres i aules de formació. Centres de Recursos, programes de formació de professionals, programes de normalització lingüística, programes de certificació de coneixements, formació professional, ensenyament a distància, ...
L’Àmbit de EpA de la FMRP
Hem desenvolupat grups de treball, jornades de formació, col•laboració amb entitats i moviments, ...
A l’any 1999 l’associació Saó és membre de la FMRP i coordina i impulsa junt amb altres persones del sector l’àmbit d’educació de persones adultes de la FMRP, al moment actual altres entitats s’han incorporat: AEPA ( 2005) i Àgora (2010).
Des de l’àmbit s’ha col·laborat amb institucions i entitats per tal de potenciar l’educació de persones adultes a Catalunya. Algunes de les seves actuacions han estat:
- Impulsar i donar suport a la tasca del treball del Grup Organitzador del l’Escola d'Estiu d'Educació de Persones Adultes
- Fer el seguiment de les dinàmiques socials que van configurant l’educació bàsica de les persones adultes del nostre país. I impulsar iniciatives socials per a la millorar l’educació d’adults, especialment per als sectors menys afavorits.
- Potenciar la presència de l’educació de persones adultes en els diversos espais de participació educativa, de reflexió i de formació: consells escolars, projectes territorials, jornades, congressos...
- Oferir informació i assessorament a totes les entitats i centres que ens ho han sol•licitat. També s’han editats materials i s’ha impulsat la formació permanent el professorat de persones adultes.
- Hem establert contactes amb entitats i moviments de l’àmbit estatal i europeu, fent intercanvi de propostes i participant en projectes comuns.
Perspectives de l’EpA
Ha de ser una intervenció que treballi des del territori, des de la proximitat. Especialment l’educació bàsica ha de estar propera als ciutadans i ciutadanes i oferir unes propostes que contemplin l’especificitat del sector.
Ha de aconseguir establir relacions en xarxa. Les iniciatives de formació son molt variades i s’ofereixen des d’institucions molt diverses. Cal poder establir ponts de connexió entre elles i oferir un servei d’orientació pels ciutadans de manera que cadascú pugui trobar el seu itinerari de formació adient.
Ha de tenir el mitjans tècnic adequats per una formació acord al temps actual i de mateixa manera aconseguir un entorn social i cultural cada vegada més a la mida dels ciutadans i ciutadana del nostre país
Associació Saó Formació i Educació Permanent
0 comentaris:
Publica un comentari